L'església parroquial de Sant Martí de Capolat, d'origen molt antic, ja era parròquia al segle XII. L'edifici actual fou refet al segle XVII o al XVIII i té un esvelt campanar al mig.

És un edifici d'una sola nau amb absis semicircular orientat a llevant, units els dos cossos directament a través de l'arc d'obertura de l'absis. La nau és coberta amb volta de canó reforçada amb dos arcs torals que arrenquen d'una imposta molt senzilla. L'absis és cobert per una volta d'un quart d'esfera.

Església fruit de diferents etapes constructives, amb elements preromànics (planta) i romànics (murs de tancament i fragment de la volta apuntada). Conserva la necròpolis, amb tombes a l’interior de l’església i a l’exterior, envoltant la capçalera i la banda de migjorn.

La primera fundació franciscana a Berga és del 1239, i estava situada al carrer Menorets.

Petita església d’origen medieval modificada en el segle XVII. És, probablement, la capella més antiga que es conserva a la ciutat. Les obres i les construccions annexes amaguen velles estructures romàniques.

El Santuari es troba al capdamunt de la Serra de Queralt, a una alçada de 1200 metres. Per la seva peculiar ubicació se l'ha anomenat el "balcó de Catalunya".

L'amplitud del seu paisatge i les sensacions que provoca justifiquen pujar a Queralt. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà.

Església i convent construïts a partir de l’any 1220 per iniciativa dels frares de l’orde militar de l’Hospital de Sant Joan. El 1377 s’hi instal·là la comunitat de monges benetes de Santa Maria de Montbenet, i probablement fou aleshores quan l’església es transformà en un edifici gòtic que, tot i les modificacions efectuades al llarg del temps, encara es conserva.

Es va aixecar a la primera meitat del segle XIII, a l’ indret on abans s’enlairava l’antic Castell de Madrona.