Ubicat al mateix lloc que el desaparegut Museu de Ciències Naturals de Berga, el Centre d’Interpretació de la Natura del Berguedà ha nascut amb l’objectiu de divulgar el divers patrimoni natural d’aquesta comarca. L’exposició és permanent i consta de dues parts ben diferenciades. La primera correspon a la Sala Lluís Viladrich (en record de l’entusiasta naturalista berguedà desaparegut l’any 2006) i està dedicada a la geologia i paleontologia. La segona sala mostra els grans dominis de la vegetació del Berguedà i la fauna vertebrada que els caracteritza.

A la Sala Lluís Viladrich s’explica mitjançant talls geològics les diferències que hi ha en el relleu de les dues meitats de la comarca; el Baix i l’Alt Berguedà. El Baix Berguedà, de relleus suaus, forma part de la Conca de l’Ebre i està dominat en la seva totalitat per materials sedimentaris autòctons procedents de l’erosió dels Pirineus. L’Alt Berguedà, muntanyós i abrupte, està format per grans blocs de roques al·lòctons que es varen desplaçar des de desenes de quilòmetres més al nord, on es van originar, en forma de tres mantells de corriment superposats, arran de la formació dels Pirineus. A l’exposició es mostren els tipus de roques més característics de la comarca, que són majoritàriament sedimentàries. Igualment s’hi pot observar una diversa col·lecció de minerals. L’altra gran apartat d’aquesta sala està dedicat a la paleontologia, on se situa el registre fòssil de la comarca en el context de la història de la vida i de la Terra. També es mostren els fòssils més característics dels episodis que han deixat major registre a la comarca i se’n proposen reconstruccions paleoambientals. Això ens permet recular en el temps, milions d’anys enrera, imaginant com de diferents eren els ambients on vivien els animals i plantes que ara es poden trobar fossilitzats a les roques del Berguedà.

L’altra sala del Centre d’Interpretació explica els contrastos de vegetació del Berguedà, conseqüència de la seva complexa geomorfologia i climatologia. La vegetació del Baix Berguedà està dominada per espècies mediterrànies i submediterrànies. Les diferents comunitats vegetals que hi creixen són els garrics, carrascars, pinedes de pi blanc i pinassa i rouredes. Entre la fauna de vertebrats hom hi pot trobar el conill (Oryctolagus cuniculus), el puput (Upupa epops), l’abellarol (Merops apiaster) o el dragó (Tarentola mauritanica). A l’Alt Berguedà també hi podem trobar vegetació submediterrània en els ambients més adequats. No obstant, aquesta va sent substituïda per vegetació de tipus muntà (pinedes de pi roig i fagedes), subalpí (pinedes de pi negre) i prats alpins a mesura que pujem de cota. Entre els vertebrats més típics de l’Alt Berguedà hi ha l’isard (Rupicapra pyrenaica), la marta (Martes martes), el pinsà borroner (Phyrrhula pyrrhula), el picot negre (Dryocopus martius) o l’escurcó (Vipera aspis). A més a més, l’Alt Berguedà és un refugi d’espècies tan excepcionals com el gall fer (Tetrao urogallus). Tanmateix cal fer un breu incís a les escasses, però no per això menys importants, zones humides de la comarca (el riu Llobregat – amb l’embassament de la Baells – , els estanys de Graugés, a més de nombroses rieres i rierols), ja que són l’hàbitat d’ocells aquàtics singulars com l’escàs blauet (Alcedo atthis) o el bernat pescaire (Ardea cinerea). Malgrat la diversitat d’ambients del Berguedà, hi ha un seguit d’espècies generalistes que podem trobar a la major part de la comarca. En són un exemple el senglar (Sus scrofa), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), el teixó (Meles meles), el pardal comú (Passer domesticus), la merla (Turdus merula) o la cornella (Corvus corone).