En el panorama de la pintura mural romànica catalana, el Berguedà conserva un conjunt fonamental: les pintures de St. Quirze de Pedret, conservades en part al Museu d'Art de Catalunya de Barcelona (absidioles laterals) i al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (absis central i fragments de la decoració dels murs). L'última restauració de l'església (1989-1995) ha posat al descobert restes de les pintures originals en la nau i absis centrals així com en l'absidiola nord. Aquest conjunt és important per tres raons bàsiques: pel seu alt nivell de qualitat artística; per ésser el màxim exponent de la primera influència italiana en la pintura romànica catalana; i pel seu complex programa iconogràfic, que el fa únic en la pintura mural cromànica catalana. És precisament per tot això que la historiografia s'ha interessat per aquestes pintures i elles han servit per a definir tot aquest corrent italià que relaciona conjunts d'ambdós costats del Pirineu i dins una àrea geogràfica extensa al Principat.

Però abans de parlar de les pintures romàniques de l'entorn de l'any 1100 (cronologia fixada per Joan Ainaud) cal fer esment de les pintures primitives d'aquesta església de les quals es conserven dos fragments al Museu de Solsona. Un d'ells representa la figura de l'Orant, de tradició paleocristiana, situada dins un cercle i acompanyada del paó, símbol de la immortalitat. L'altre fragment, al qual la historiografia ha donat diversos significats, té representat, també dins un cercle, un cavaller, un colom que cavalca sobre un paó que s'acosta a un carroll de raïm, fruit de la Redempció. Als costats del cercle, hi ha dos personatges que X.Barral ha interpretat com l'elegit i el condemnat, en un tema que cal traduir, entén, com el de la salvació. La cronologia que s'ha donat a aquestes pintures oscila entre la segona meitat del S.X i el principi del S.XI, dins un estil popular, però amb una forta emprempta clàssica en la iconografia.

L'alta qualitat del conjunt pictòric permet de parangonar la decoració de la petita església del Berguedà amb conjunts pictòrics italians; conjunts de tanta importància com els anteriors cronològicament de San Vicenzo a Galliano o les de Civate. Aquesta comparació amb conjunts italians converteix Pedret en el paradigma d'aquesta influència a Catalunya.

Pel que fa al programa iconogràfic de les pintures de Pedret, constitueix, sens dubte, el conjunt de temàtica apocalíptica de pintura mural més extens i complex de Catalunya. Cicle apocalíptic que pertany a la família europea, amb antecedents immediats a la Bíblia de Rodes.Acompanyen i es relacionen amb el cercle apocalíptic de l'absis central, la decoració de les absidioles: la paràbola de les verges prudents i les nècies, com al.legoria de les ànimes de l'església universal, tema vinculat al Judici Final. La presència de l'església entronitzada, es relaciona amb la iconografia de l'altra absidiola, la càtedra de St. Pere i el col.legi apostòlic.

La riquesa i varietat temàtiques, juntament a l'elecció excepcional de certes imatges, situen Pedret entre les obres més importants fetes a Catalunya durant el període romànic.

(Text i Fotografíes: Catalunya Romànica Volum XII)