'La muntanya de Queralt és, senzillament, meravellosa. Ho és la seva presència. Un massís esquerp tancant les terres baixes i fent de capçalera a la ciutat de Berga damunt la qual s'alça gairebé verticalment, abrupte i amable, com un poema de pedra i de verdor. Ho són els seus camins, ho és la seva obaga ombrívola; ho són les fonts regalades -de Mn. Guiu, dels Segadors, dels Estudiants, la Font Negra, la del Querot- que s'escorren tot cantant al peu de la muntanya. I ho són les vistes incomparables que hom pot contemplar des del cim.

El panorama que s'ofereix des de Queralt és fascinant, captivador per la seva bellesa i la seva varietat. A desgrat de la seva amplitud, no ofereix aquelles llunyanies excessives que desdibuixen i barregen les coses. Tot sembla proper, a l'abast de la mirada. Sense secrets, sense mistificacions.'


(Mn. Josep Armengou 'El Santuari de Queralt' Ed. Montblanc-Granollers 1971).