Pont de Pedret
- Publicat a Patrimoni
Es tracta d’un pont gòtic, documentat l’any 1286, que travessa el Llobregat amb la forma d’esquena d’ase, fet amb pedra irregular i sense polir.
Es tracta d’un pont gòtic, documentat l’any 1286, que travessa el Llobregat amb la forma d’esquena d’ase, fet amb pedra irregular i sense polir.
El lloc on s’aixecà el castell, punt més elevat de la vila, havia estat ocupat des d’època ibèrica.
Casa d'aparença senyorial identificat com el palau dels Peguera (família noble documentada al s. XII) i també de la família Saga de Berga.. El pas dels anys l'han acomodat a diversos usos, palau comtal i reial, per allotjar personatges importants en època medieval i moderna, com a casino i centre carlí al segle passat, quan Berga fou un dels principals llocs del carlisme català.
Avui dia és un dels edificis més nobles de la ciutat, popularment conegut com a Cal Negre pel bar que hi ha als baixos de l’edificació.
El Vall és un espai urbà de Berga inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Als segles XVI- XVII es formen els ravals de Vall i del Vall de baix. A mitjans del S. XIX s’urbanitza i a finals es construeix la carretera i canvia de nom, passant a dir-se plaça de Viladomat. A principis del S. XX s'amplia i es perllonga com a Passeig de la Indústria fins al cementiri.
L’any 1925 l’arquitecte Emili Porta dissenya les fonts que marquen la fi de la plaça Viladomat i l’inici del passeig de la Indústria.
La casa Tomàs Pujol, situada al carrer Ciutat número 8, fou construïda l’any 1925 per l’arquitecte Emili Porta.
La llinda de damunt de la porta data l'actual edifici de l'any 1651. És un dels molins més antics dels quals es té constància documental i tot fa pensar que ja existia en època medieval.
Edifici d’habitatges, amb garatge adjunt, d’estil modernista, dissenyat l’any 1913 per l’arquitecte Ignasi Maria Colomer.
Edifici dissenyat per l’arquitecte municipal Emili Porta (Berga, 1886-1963).
La planta baixa és un magatzem i les plantes superiors son habitatges.La façana té molt marcades les obertures; els balcons i les finestres. Destaca la torre que sobresurt a la part superior, amb una rosa dels vents al capdamunt. Els soterranis, amb voltes, antigament s’utilitzaven com a celler.