Logo
Imprimir aquesta pàgina

Camí dels Bons Homes. 3 Bagà - Bellver de Cerdanya

  • Temàtica: Natura, Esport, Cultural
  • Dificultat caminant: Difícil
  • Distància: 23,21 km
  • Durada caminant: 7h 14min
  • Senyalització:
  • Font: Palau Robert - ACNA, S.L.

La travessa entre Berga i Porta s'ha dividit en quatre etapes. L'envergadura és important, per la qual cosa pot ser aconsellable partir-ne alguna en dos trams o bé escurçar el recorregut. Mitjançant un transport en vehicle, aquesta tercera etapa es pot escurçar, per exemple, estalviant-se els 4,43 km (1 h 14 min) de carretera asfaltada entre Bagà i el camí de Gréixer, o bé els 2,17 km (31 min) que hi ha entre Sant Serni de Coborriu i Bellver de Cerdanya.

Informació de ruta

Altitud màx. 787.43 m Velocitat màxima 0 m/s
Altitud mín. 1776.22 m Velocitat mitjana 0 m/s
Desnivell acumulat pujant 1411.36 m Distància total 23190 m
Desnivell acumulat baixant 1170.45 m Temps total 0h 00m 00s
Punts de seguiment 2112

Els valors no disponibles a l'arxiu es mostraran com a 0.

Descarregar ruta

google.maps.MapTypeId.TERRAIN 1 1 1 1 1 1 2 #0000FF Distància Elevació Velocitat Ritme cardíac Distància: {0} {2} Elevació: {1} Distància: {0} {2} Velocitat: {1} Distància: {0} {2} Ritme cardíac: {1}

El Camí dels Bons Homes és un itinerari transpirinenc de llarg abast que discorre entre Berga i Foix (Arieja), inspirat en els recorreguts utilitzats pels càtars durant els segles XIII i XIV en el curs de la seva fugida d'Occitània. Es tracta d'una ruta de caràcter internacional configurada com a sender de gran recorregut amb el codi GR 107, senyalitzada amb marques de pintura de color blanc i vermell, banderoles direccionals a les cruïlles i indicacions informatives sobre el patrimoni i els serveis turístics de l'entorn.

En aquest recull, s'explica el tram a peu que discorre entre Queralt (Berguedà) i Porta (Alta Cerdanya), repartit en quatre etapes que sumen 110 km de recorregut, 4.935 m de desnivell acumulat en pujada i 4.585 m de baixada. S'hi afegeix, també, una variant d'hivern de dues etapes que duu de Bellver de Cerdanya a Porta passant per Meranges, Guils de Cerdanya i la vall del riu Querol. Existeix una variant de 81,3 km que discorre entre el santuari del Miracle (Solsonès) i la població de Gósol, on enllaça amb el recorregut principal. A més, hi ha alternatives per seguir el Camí a cavall i amb bicicleta de muntanya. Cal tenir en compte que en el període comprès entre finals d'octubre i mitjan maig les parts altes del recorregut estan cobertes de neu i ofereixen condicions d'alta muntanya hivernal.

Història

El catarisme fou un fenomen religiós que promovia una església basada en l'espiritualitat i la caritat, amb un retorn als valors més purs i senzills del cristianisme primitiu. Els orígens del catarisme van ésser a Bulgària en el s. XI; cavallers i mercaders el portaren a Llombardia i Occitània durant els s. XII i XIII i s'estengué per l'Imperi Germànic, Provença, Llenguadoc i el Pirineu català. Les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i Cerdanya foren punts de penetració i difusió del catarisme. Els últims reductes càtars a Catalunya van ésser fins a primers del s. XIV. La història dels càtars està fortament relacionada amb el rumb que va prendre la Catalunya medieval. De fet, la monarquia franca va veure en l'anorreament del catarisme una excusa per a la seva expansió vers al sud a despit de l'embrionària nació occitanocatalana que, molt probablement, s'hagués acabat formant. La derrota de Muret (1213), on va morir el rei Pere I de Catalunya i Aragó, va significar tant l'inici del declivi tràgic del catarisme com d'un canvi substancial de la política catalana, que, durant el regnat de Jaume I, va girar-se al sud i al mar (els actuals País Valencià i les Illes Balears).

Descripció

0,00 km (787 m). Bagà. Un cop visitats els punts d'interès de la vila i el centre d'informació del Parc Natural del Cadí-Moixeró (Centre del Parc), s'ha d'anar fins a la carretera BV-4024 de Bagà al coll de Pal. Cal seguir-la en direcció N durant més de 4 km, per la qual cosa pot ser aconsellable fer-se acompanyar amb cotxe fins al trencall de Gréixer.

4,43 km (1.000 m), 1 h 14 min. Desviació a Gréixer. S'ha de deixar la carretera i girar a l'esquerra (NO) per una pista que, més enllà, deixa a mà dreta l'accés a Gréixer. L'itinerari desemboca a una altra pista, gira a l'esquerra (O) i entra a la vall de la Fontbona. Al cap de poc, comença la pujada fins al coll d'Escriu per l'esplèndida fageda del Clot d'en Pere.

8,04 km (1.504 m), 2 h 40 min. Coll d'Escriu. Bifurcació. Cal agafar el camí d'enfront que surt de l'altra banda de la pista en direcció O i en pronunciada baixada. La pista se'n va a l'esquerra, al SO, i es retrobarà més avall. Quan se surt de nou a la pista (km 8,54, 1.340 m), es gira a la dreta (N). Més endavant, cal abandonar-la per un camí que s'enfila a mà dreta després d'haver deixat a l'esquerra el mas d'Escriu. El camí s'endinsa per una fageda, després de creuar el torrent de les Maleses, i remunta a ponent.

10,70 km (1.564 m), 3 h 42 min. Refugi de Sant Jordi, situat en un indret esplendorós. Gestionat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). No obre tot l'any. Es continua ascendint en direcció NO entre el refugi i la font del Faig fins a l'ample coll de Pendís (km 11,48, 1.782 m), on es deixa el Berguedà i s'entra a la Cerdanya. Es travessa una pista i es pren el camí que, a l'altra banda, se'n va en direcció NO pel mig d'un bosc de pi i avets. El senderó va davallant per l'obaga de les Cireres i desemboca a una pista que cal seguir a la dreta (N). Es passa pel costat d'una font abeurador.

13,34 km (1.605 m), 4 h 43 min. Refugi dels Cortals de l'Ingla. No obre tot l'any. Cal entrar al tancat que envolta el refugi i girar a la dreta (E), en rodó, deixant l'edifici a l'esquerra, i anar a trobar, al llindar del bosc, el camí que remunta cap al N durant 700 m. Més amunt es passa pel costat de la font Freda i, al km 15,22 (1.710 m), es conflueix amb la pista forestal de Riu de Cerdanya a la vall de l'Ingla. Cal seguir-la cap a l'esquerra (N) durant 170 m fins al collet del Cap del Ras, deixar-la i trencar a mà esquerra en direcció N/NO per una altra pista que acaba convertint-se en un senderó que descendeix serpentejant pel bosc.

20,32 km (1.089 m), 6 h 33 min. Pista de Beders a Coborriu. Es gira a l'esquerra (O), es passa pel costat del mas del Ponç i se surt a una altra pista, que se segueix cap a l'esquerra (SO). S'arriba, així, a l'església romànica de Sant Serni de Coborriu, davant de la qual es troba la pista de la vall de l'Ingla (km 21,04, 1.090 m), que es pren a la dreta (NO/N).

22,27 km (1.060 m), 7 h. Talló i la seva magnífica església romànica de Santa Maria. Es continua cap al NO/N.

23,21 km (1.028 m), 7 h 14 min. Plaça de Sant Roc de Bellver de Cerdanya. Fi de la tercera etapa.

Talló

A només un quilòmetre del centre de Bellver de Cerdanya es troba Talló. En aquest nucli es troba l'esplèndida església de Santa Maria de Talló. Edifici monumental, considerat la catedral del romànic de la Cerdanya, presenta una antiga porta d'entrada de fusta ferrada oberta a ponent, protegida per un porxo. L'interior és format per una sola nau, del s. XI, amb un absis central i planta trapezial. Els s. XVI i XVIII va ser objecte d'importants remodelacions.

Bellver de Cerdanya

Té un centre històric molt ben conservat. L'antic nucli medieval, del s. XIII, es troba dalt d'un turó i el formen un conjunt de carrers empedrats i cases històriques. Destaca, per la seva bellesa, la plaça Porxada. Molt a prop es troba l'església de Sant Jaume. Recents treballs d'excavació i restauració han permès recuperar una part de les antigues muralles i algunes torres de defensa, amb esplèndides vistes sobre la Cerdanya. La seva situació estratègica fa pensar que Bellver va ser la porta d'entrada a Catalunya de molts dels càtars que van arribar al Principat.

Atenció:
Es recomana dur cartografia de l'entorn. És necessari proveir-se de roba i calçat adequats, aigua i menjar suficient.
Darrera modificació elDijous, 28 Novembre 2013 11:55
© Ajuntament de Berga 2013. Tots els drets són reservats. Desenvolupat per www.magma.info.