Logo
Imprimir aquesta pàgina

Pels entorns de Vilada (PR C-147)

  • Temàtica: Natura, Cultural
  • Dificultat caminant: Mitjana
  • Distància: 14,38 km
  • Durada caminant: 4 hores
  • Senyalització:
  • Població de sortida: Vilada
  • Font: Palau Robert - ACNA, S.L.

A diferència d'èpoques passades, quan els camps de conreu ocupaven gran part del seu terme, Vilada compta actualment amb un accidentat territori circumdant eminentment boscós i d'una exuberant vegetació. L'itinerari discorre pel seu sector occidental a través d'inacabables boscos de pins -on també hi són presents roures, boixos, alzines i algun faig- tot mostrant excepcionals panoràmiques a migdia de les cingleres de la serra de Picancel, l'embassament de la Baells i, a ponent, de la Roca de la Gotzera, el Cap de Tastanós, el Cap de la Canal Closa, la Figuerassa i els Rasos de Peguera. Les runes del castell de Roset, que daten de principis del segle XI, parlen del passat medieval d'aquestes muntanyes.

Informació de ruta

Altitud màx. 630.41 m Velocitat màxima 0 m/s
Altitud mín. 1029.26 m Velocitat mitjana 0 m/s
Desnivell acumulat pujant 666.33 m Distància total 14360 m
Desnivell acumulat baixant 666.84 m Temps total 0h 00m 00s
Punts de seguiment 2910

Els valors no disponibles a l'arxiu es mostraran com a 0.

Descarregar ruta

google.maps.MapTypeId.TERRAIN 1 1 1 1 1 1 2 #0000FF Distància Elevació Velocitat Ritme cardíac Distància: {0} {2} Elevació: {1} Distància: {0} {2} Velocitat: {1} Distància: {0} {2} Ritme cardíac: {1}

Descripció

Per accedir al punt de partida cal sortir de Berga per la C-16 (Eix del Llobregat ) en direcció nord cap al túnel del Cadí i, just després del primer túnel, trencar a la dreta (E) per la carretera C-26 fins a Vilada, on s'estaciona el cotxe al costat del parc dels Gronxadors. La ruta està totalment senyalitzada amb les franges blanques i grogues del PR C-147.

0 km (722 m). Es parteix del parc dels Gronxadors prenent la carretera C-26 (C/ Teodor Miralles ) en direcció a Borredà (E) i es trenca tot seguit a l'esquerra (N) pel primer carrer que puja al dispensari i a l'Ajuntament (fa cantonada amb el bar L'Arç ). Passada la plaça de la Vila es troben els primers senyals del PR C-147, que menen al carrer de la Vinya : cal prendre'l a l'esquerra (NO) de pujada (indicacions cap al castell de Roset) fins a l'església parroquial de Sant Joan, des d'on es continua remuntant per una pista (N), pavimentada al principi, que es dirigeix al cementiri (rètol) i més endavant s'endinsa al bosc.

0,65 km (797 m), 0 h 14 min. Es deixen sengles pistes a mà dreta (SE) que menen als masos del Cap de la Vinya (km 0,65, 797 m) i de cal Bonet (km 0,72, 801 m), es creua el GR 241 (km 1,17, 808 m) al pla de les Collades i se segueix per un sender que s'enfila (NO; pal indicador) per l'interior d'una densa vegetació: ambient força ombrívol, amb falgueres, molsa i fins i tot algun faig.

1,53 km (884 m), 0 h 32 min. Se surt a una pista de desemboscament, que es pren a la dreta (NO): a llevant s'observen feixes i bancals d'antics camps de conreu avui abandonats. A la creu de Roset (km 1,64, 900 m) es gaudeix de bones vistes de l'entorn.

1,94 km (893 m), 0 h 38 min. Cruïlla de tres camins: cal seguir pujant pel de més a la dreta (NE), que entra a una frondosa pineda. Es tenen bones vistes de la Gotzera, el Cap de Tastanós i el Cap de la Canal Closa (O) i es distingeixen més feixes de vells conreus en desús (E). Es travessa una pista forestal (km 2,09, 909 m; pal indicador) i es continua per una altra d'enfront (NO) que porta a un dipòsit d'aigua (km 2,33, 924 m; hi ha una font amb què abastir-se), on s'agafa un sender que remunta (NO; és el Camí de l'Aigua ) amb magnífiques vistes al sud del Puigmorer i la serra de Picancel. S'avança arran dels Roquets a certa altitud -cal parar compte si es va amb canalla- fins a passar per la mina de l'aigua (km 2,82, 973 m), un túnel excavat a la roca per salvar l'esperó rocós.

3,15 km (966 m), 0 h 58 min. A partir de la font de l'Arç -l'aigua de la qual està canalitzada per nodrir el dipòsit esmentat abans- es canvia de direcció davallant inicialment en direcció S/SO per l'interior de la boscúria, en què abunda el boix, per pujar-hi després.

3,55 km (980 m), 1 h 06 min. S'accedeix a una ampla collada. A mà dreta (O) un camí herbat duu a la casa del Roset, una antiga masoveria del segle XVIII avui en runes; cal deixar momentàniament el trajecte que se segueix i prendre un trencall de l'esquerra que ascendeix (SE) al turó on es troba el castell de Roset (pal indicador) salvant un grau. S'hi fa cap a través d'una espessa i ombrívola vegetació per un caminoi que conserva alguns trams empedrats bastits a l'època medieval. A l'altiplà on s'ubiquen les restes de l'antiga fortalesa (km 3,77, 1028 m) se'n distingeixen algunes parets, part de la torre original (cantonada SE) i una cisterna de recollida d'aigua de la pluja excavada a terra. El castell està documentat des de l'any 1026 i va tenir el seu moment de màxima esplendor al segle XV, durant la guerra civil catalana. A l'extrem meridional del promontori rocós hi ha una talaia excepcional a quatre vents de la contrada que permet gaudir de belles vistes de la serra de Picancel, la Roca de la Gotzera, el Cap de Tastanós, el Cap de la Canal Closa, el Sobrepuny, els Rasos de Peguera, Berga, Avià, Sant Salvador i la plana que s'estén del Baix Berguedà al Solsonès. Mirant en direcció a Berga (SO), a l'altra banda de l'embassament de la Baells i a l'extrem oest de les canals de Sant Miquel, sobresurt el pic de forma piramidal del Castellot o Puigarbessós, on a l'edat mitjana (s. XIII) hi havia un castell homònim que, al mateix temps, tenia dins del seu camp visual el castell de Blancafort (O), al serrat de la Figuerassa.

3,95 km (980 m), 1 h 12 min. Es desfà el camí fins al coll deixat anteriorment i es prossegueix en el mateix sentit de la marxa d'abans (SO), ara per una pista de terra que descendeix als peus del Cap de Tastanós (O).

4,39 km (924 m), 1 h 21 min. S'abandona la pista (SE) i es pren un sender de la dreta (SO) poc visible que s'endinsa al bosc de baixada. De seguida es remunta per la solana, amb bones panoràmiques de la serra de Picancel, i se supera un grau per seguir flanquejant la Roca de la Gotzera per les lleixes de Viladomat. Aquesta antiga sendera connectava el mas i el castell de Roset amb les cases del pla de Clarà i el poble de la Nou de Berguedà. Es deixa un desviament a mà dreta (O; km 5,20, 912 m).

5,37 km (887 m), 1 h 35 min. Es desemboca a una pista, senyalitzada amb les marques blanques i vermelles del GR 241, que s'agafa cap a la dreta (O; si se seguís el GR cap a llevant es tornaria a l'encreuament del km 1,17 de l'itinerari, prop de Vilada). S'és al camí de Vilada a la Nou que es va crear al segle XIX; s'hi observen murs per salvar el pendent existent i alguns punts excavats a la roca per obrir pas. Es davalla lleugerament tota l'estona (SO) amb bones vistes al sud i a l'oest de la serra de Picancel, l'embassament de la Baells, el serrat de la Figuerassa i els Rasos de Peguera.

6,96 km (898 m), 1 h 59 min. Bifurcació: cal deixar el GR 241, que puja a mà dreta (NO), i continuar pel PR C-147, que baixa per l'esquerra (O). Es creua la carretera de Vilada a la Nou de Berguedà (km 7,19, 865 m) i es descendeix fortament per dins del bosc (SE) a ponent de la Gallorsa -per l'antic camí de la Nou a Berga - fins a desembocar-hi un altre cop (km 7,75, 769 m): cal travessar-la novament per seguir davallant (E) ara per l'antiga carretera avui tancada al trànsit.

8,15 km (730 m), 2 h 20 min. Se surt per tercer cop a la mateixa carretera, que es pren cap a l'esquerra (NE) fins a deixar-la definitivament al collet del Molí per seguir per una pista planera que, també per l'esquerra (N/NE; km 8,68, 681 m), es dirigeix al Molí del Cavaller i Vilada (pal indicador) recorrent boscos i camps de conreu.

9,83 km (716 m), 2 h 45 min. La pista acaba a la casa de la Sala, antiga masia actualment habitada que conserva, a la seva secció oriental, part de l'originària construcció medieval amb afegits dels segles XVI al XVIII. Cal prosseguir per un sender que passa per darrere del paller (NE) i s'endinsa al boscam. En travessar el rec del Sofre (km 10,09, 694 m) es troba una bifurcació: es continua pel sender que remunta per l'esquerra (SE) flanquejant el serrat Negre. A partir d'aquí cal estar molt atent als senyals perquè vindran successius encreuaments i se seguirà per senders, camins i pistes fins a sortir a la carretera C-26 (km 11,60, 682 m), que cal agafar a la dreta (SO) en direcció a l'Eix del Llobregat (C-16) i Berga.

11,79 km (674 m), 3 h 13 min. Uns metres més avall es trenca a mà esquerra (SE) per una pista que baixa a l'Àrea Recreativa del Molí del Cavaller (rètol indicador).

12,15 km (648 m), 3 h 18 min. Bifurcació de pistes: se segueix per la de la dreta (SO) i s'arriba al Molí dels Cavallers, àrea de lleure situada vora l'embassament de la Baells (km 12,36, 630 m). Es desfà el camí i es pren la pista deixada abans (km 12,57, 648 m), que ara queda a mà dreta (NE), en direcció a Vilada (pal indicador).

12,96 km (659 m), 3 h 35 min. El mateix PR C-147 es divideix en dues variants (pal indicador) que tornen a Vilada: per la pista per on es discorre (NE) s'hi va en 1 km per la font dels Clotassos ; el sender que davalla per la dreta (E/SE) dóna més volta i passa pels camps de Vila-rasa. Es tria la segona opció, que permet contemplar l'entorn rural de Vilada i bones i properes panoràmiques de l'encinglerada serra de Picancel. Uns metres més avall es creua un petit rierol i per una pista de terra es desemboca a una carretera (km 13,95, 727 m; pal indicador) que, per l'esquerra (NE), mena a la C-26 (km 14,13, 730 m): cal prendre-la a la dreta cap a llevant fins a tornar al parc dels Gronxadors (km 14,38, 722 m, 4 h), punt d'inici i final de la caminada.

Atenció:
Es recomana dur cartografia de l'entorn.
És necessari proveir-se de roba i calçat adequats, aigua i menjar suficient.
Els usuaris d'aparells GPS poden descarregar-se els tracks i els Way Points des de la fitxa de la ruta.
Darrera modificació elDimarts, 24 Desembre 2013 12:34
© Ajuntament de Berga 2013. Tots els drets són reservats. Desenvolupat per www.magma.info.