Casa d'aparença senyorial identificat com el palau dels Peguera (família noble documentada al s. XII) i també de la família Saga de Berga.. El pas dels anys l'han acomodat a diversos usos, palau comtal i reial, per allotjar personatges importants en època medieval i moderna, com a casino i centre carlí al segle passat, quan Berga fou un dels principals llocs del carlisme català.

Avui dia és un dels edificis més nobles de la ciutat, popularment conegut com a Cal Negre pel bar que hi ha als baixos de l’edificació.

El Pi de les Tres Branques és un dels símbols més emblemàtics del catalanisme, ja que és un símbol de la unitat del Països Catalans: Catalunya, País Valencià i les Illes Balears.

La font que veiem a la part central dóna nom a la plaça, element que la caracteritza i que es va mantenir en la seva darrera remodelació, l'any 2003.

El nom de la plaça prové de l'església i el convent construïts a partir de l'any 1220 per iniciativa dels frares de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan.

Indret conegut antigament amb el nom de les Fonts de Dalt. L'empedrat inclou algunes rodes que deixen constància del passat moliner de l'actual plaça i els seus voltants.

Es tracta d’un pont gòtic, documentat l’any 1286, que travessa el Llobregat amb la forma d’esquena d’ase, fet amb pedra irregular i sense polir.