L'estiu del 2003 els guardes dels vuit refugis del Parc Natural del Cadí-Moixeró van idear un itinerari circular que els enllacés recorrent indrets de gran bellesa natural i paisatgística de les serres de la Tosa, el Moixeró, el Cadí i el massís del Pedraforca (a les comarques del Berguedà, la Cerdanya i l'Alt Urgell). Van batejar-lo com a Cavalls del Vent fent referència a la traducció catalana del mot tibetà que designa les banderoles d'oració budistes (Iungta) que es posen en els cims i els colls de l'Himàlaia per enviar als quatre vents pregàries de pau i germanor.

La travessa entre Berga i Porta s'ha dividit en quatre etapes. L'envergadura és important, per la qual cosa pot ser aconsellable partir-ne alguna en dos trams o bé escurçar el recorregut. Mitjançant un transport en vehicle, aquesta tercera etapa es pot escurçar, per exemple, estalviant-se els 4,43 km (1 h 14 min) de carretera asfaltada entre Bagà i el camí de Gréixer, o bé els 2,17 km (31 min) que hi ha entre Sant Serni de Coborriu i Bellver de Cerdanya.

La travessa entre Berga i Porta s'ha dividit en quatre etapes. L'envergadura és important, per la qual cosa pot ser aconsellable partir-ne alguna en dos trams o bé escurçar el recorregut. Aquesta segona etapa, que acumula 1.110 m de baixada, es pot escurçar amb el suport d'un vehicle al coll de la Bena, on arriba una pista asfaltada des de Gisclareny i Bagà, o bé més avall, en el punt de confluència de l'itinerari amb la mateixa carretera (km 21,46), ja que, des d'aquest punt fins al final, es discorre per terreny asfaltat.

El pont romànic i l'antiga església de Sant Quirze de Pedret estan situats en un entorn natural privilegiat de muntanyes, valls i extensos i frondosos boscos. El trajecte permet conèixer també l'església romànica de Sant Miquel de les Canals. Des del mirador del Pla s'albira, a més, una extensa vista panoràmica de la serra d'Ensija, els rasos de Peguera, Queralt, Sant Salvador, la vall de la Portella i la plana del baix Berguedà i del Bages fins a Montserrat. Es contemplen també diversos masos -com l'antigament majestuós, i avui enrunat, de Corrúbies- que testimonien el secular aprofitament agropecuari d'aquestes muntanyes.