Camí dels Bons Homes. 1 Berga - Gósol
- Publicat a Senderisme
- mida de la font disminuir la mida de la font augment de mida de la font
- Imprimir
- correu electrònic
- Galeria d'imatges
- Temàtica: Natura, Esport, Cultural
- Dificultat caminant: Difícil
- Distància: 29,31 km
- Durada caminant: 8h 10min
- Senyalització: Sí
- Població de sortida: Berga
- Font: Palau Robert - ACNA, S.L.
- Web: www.camidelsbonshomes.com
La travessa entre Berga i Porta s'ha dividit en quatre etapes. L'envergadura és important, per la qual cosa pot ser aconsellable partir-ne alguna en dos trams o bé escurçar el recorregut. Aquesta primera etapa es pot partir a Peguera fent-se transportar en vehicle a les localitats properes de Fígols o Vallcebre (llavors l'etapa es converteix en dues, d'11,59 i 17,72 km respectivament) o bé es pot escurçar fent-se recollir al molí de Feners, per exemple, amb la qual cosa s'estalvien també 6,37 km.
Informació de ruta |
|||
---|---|---|---|
Altitud màx. | 1117.03 m | Velocitat màxima | 0 m/s |
Altitud mín. | 1975.23 m | Velocitat mitjana | 0 m/s |
Desnivell acumulat pujant | 1916.55 m | Distància total | 32690 m |
Desnivell acumulat baixant | 1644.02 m | Temps total | 0h 00m 00s |
Punts de seguiment | 4769 | ||
Els valors no disponibles a l'arxiu es mostraran com a 0. |
El Camí dels Bons Homes és un itinerari transpirinenc de llarg abast que discorre entre Berga i Foix (Arieja), inspirat en els recorreguts utilitzats pels càtars durant els segles XIII i XIV en el curs de la seva fugida d'Occitània. Es tracta d'una ruta de caràcter internacional configurada com a sender de gran recorregut amb el codi GR 107, senyalitzada amb marques de pintura de color blanc i vermell, banderoles direccionals a les cruïlles i indicacions informatives sobre el patrimoni i els serveis turístics de l'entorn.
En aquest recull, s'explica el tram a peu que discorre entre Queralt (Berguedà) i Porta (Alta Cerdanya), repartit en quatre etapes que sumen 110 km de recorregut, 4.935 m de desnivell acumulat en pujada i 4.585 m de baixada. S'hi afegeix, també, una variant d'hivern de dues etapes que duu de Bellver de Cerdanya a Porta passant per Meranges, Guils de Cerdanya i la vall del riu Querol. Existeix una variant de 81,3 km que discorre entre el santuari del Miracle (Solsonès) i la població de Gósol, on enllaça amb el recorregut principal. A més, hi ha alternatives per seguir el Camí a cavall i amb bicicleta de muntanya. Cal tenir en compte que en el període comprès entre finals d'octubre i mitjan maig les parts altes del recorregut estan cobertes de neu i ofereixen condicions d'alta muntanya hivernal.
Història
El catarisme fou un fenomen religiós que promovia una església basada en l'espiritualitat i la caritat, amb un retorn als valors més purs i senzills del cristianisme primitiu. Els orígens del catarisme van ésser a Bulgària en el s. XI; cavallers i mercaders el portaren a Llombardia i Occitània durant els s. XII i XIII i s'estengué per l'Imperi Germànic, Provença, Llenguadoc i el Pirineu català. Les comarques del Berguedà, l'Alt Urgell i Cerdanya foren punts de penetració i difusió del catarisme. Els últims reductes càtars a Catalunya van ésser fins a primers del s. XIV. La història dels càtars està fortament relacionada amb el rumb que va prendre la Catalunya medieval. De fet, la monarquia franca va veure en l'anorreament del catarisme una excusa per a la seva expansió vers al sud a despit de l'embrionària nació occitanocatalana que, molt probablement, s'hagués acabat formant. La derrota de Muret (1213), on va morir el rei Pere I de Catalunya i Aragó, va significar tant l'inici del declivi tràgic del catarisme com d'un canvi substancial de la política catalana, que, durant el regnat de Jaume I, va girar-se al sud i al mar (les actuals València i Illes Balears).
Punt d'inici: Berga
Una passejada per la part vella d'aquesta vila permet descobrir els carrers i patis medievals. Destaquen el call vell i l'únic portal que resta de les antigues muralles, el portal de Santa Magdalena, així com una façana del palau dels Peguera, ambdós gòtics. Al carrer Major es troba l'església de Sant Joan, d'estil gòtic, que encara conserva una part de la nau romànica. Dominant la ciutat destaca el castell de Sant Ferran, que va ser fortificat per darrer cop el s. XVIII.
Al nord-oest de la ciutat, a 4,60 km per la carretera BV-4242, es troba el santuari de Queralt, documentat des del s. XIV. L'edifici actual es va començar a construir l'any 1725. D'estil renaixentista, ha estat objecte de moltes transformacions al llarg del temps. A la vora es troba la capella de la Cova, sota la qual s'inicia el Camí dels Bons Homes. Es conserva una imatge de fusta de la Verge datada el s. XIV. A l'entorn del santuari es poden seguir nombrosos senders i visitar algunes fonts.
Descripció
0,00 km (1.159 m). Queralt. Cal dirigir-se a l'esplanada del davant de l'església. Un monòlit assenyala el començament del camí. Cal anar cap a l'oest seguint la senyalització, vertical i horitzontal, del GR 107 per cercar el camí. Cal deixar a l'esquerra el camí d'accés a la cova de la Troballa (curiós edifici i capella modernista de formes agudes), que puja per unes escales, i baixar a mà dreta pel camí que s'endinsa en un bosc espès de faigs. Al cap de 250 m es passa la font de la Vedella. Se segueixen els senyals fins que se surt a una carretera asfaltada.
2,24 km (1.125 m), 0 h 32 min. Carretera de Castellar del Riu a Berga. Es gira a l'esquerra, a l'O. Als 70 m es trenca a la dreta, al N, i es puja pel vessant O de la riera de Tagast.
2,71 km (1.166 m), 0 h 41 min. Carretera BV-4243 de Berga als rasos de Peguera; se segueix durant 80 m a l'esquerra i es deixa per una pista que remunta a mà dreta cap a Espinalbet.
3,20 km (1.235 m), 0 h 53 min. Espinalbet. Es passa enmig del petit nucli de cases deixant l'església de Sant Miquel a mà dreta. El camí gira al NO, a l'esquerra, puja fins als prats de sota la Mare de Déu de Corbera i es dirigeix al NE seguint una pista ampla.
4,43 km (1.411 m), 1 h 15 min. Coll de l'Oreller o de l'Orier. Encreuament de camins. Es pren la pista de més a l'esquerra (N/NO) que remunta per dins del bosc. De seguida es deixa a mà dreta una variant del GR 107 que, passant pel costat del roc de l'Estany, baixa a Casanova de les Garrigues, masia restaurada dedicada a l'agroturisme, i pels camins de l'antic tren miner i dels Planos retroba el trajecte principal.
5,40 km (1.494 m), 1 h 34 min. Bifurcació. Es deixa el mas de l'Estany a l'esquerra (O) i es pren a mà dreta (NE) un camí ample que voreja, també per la dreta, el pla de l'Estany, una extensa esplanada herbada rodejada de boscoses muntanyes que acollí en l'antigor un estany de grans dimensions.
6,57 km (1.487 m), 1 h 50 min. Coll de les Nou Comes. Canvi de direcció. Es continua ara cap al NO per un senderó que davalla per l'esplendorosa baga de Noucomes, un ombrívol, humit i espès bosc ple de faigs, roures, boix i molsa. Es tenen bones vistes a llevant dels Cingles i la Soleia de Confós, i, al nord, de la Solana de Peguera.
7,90 km (1.454 m), 2 h 09 min. Bifurcació. S'agafa el sender de la dreta (O/NO) que descendeix per la fageda fent ziga-zagues fins a desembocar al Camí dels Planos (km 8,32, 1.389 m, 2 h 16 min), que se segueix per l'esquerra (NO), ara planerament, en direcció a Peguera. S'és a l'antic traçat del trenet que duia el carbó des de les mines de Peguera fins al punt de recollida. Es passa un petit túnel. Al final del tram pla, es travessa un torrent i es puja a la pista de Peguera.
8,85 km (1.420 m), 2 h 26 min. Pista de Peguera: cal seguir-la cap a l'esquerra, al NO. Més endavant, se'n troba una altra (km 9,44). Es continua en la mateixa direcció, deixant, més enllà (km 9,91) la desviació a l'esquerra que duu als anomenats Pisos.
11,03 km (1.581 m), 3 h 06 min. Es deixa a la dreta el trencall de la pista al coll de la Creu de Fumanya. Passat el revolt hi ha la font de Cal Coix. S'entra a Peguera.
12,71 km (1.612 m), 3 h 30 min. Peguera, antic nucli rural i miner, actualment deshabitat. Es continua en direcció oest, es deixa la carretera d'accés als rasos de Peguera (km 13,13) i es torça al nord-oest, a la dreta, per una pista. Es deixen dos trencalls més a l'esquerra.
13,95 km (1.650 m), 3 h 50 min. Cruïlla de pistes. Es deixa a mà esquerra la variant de Bonner a Feners (GR 107-1, amb menys desnivell i una mica més llarga, però menys espectacular). 50 m més endavant hi ha la font de la Bruixa. Es continua cap al NO, en direcció a les parets de la Gallina Pelada, que, amb 2.320 m, és el cim més alt de la serra d'Ensija.
14,94 km (1.638 m), 4 h 04 min. Ferrús. Antic mas sota la impressionant paret de les roques de Ferrús. Es continua cap al nord-oest arrambats a la roca i en forta pujada per la canal Gran de l'Estret.
16,91 km (1.975 m), 5 h 06 min. Collet de l'Estret. A la dreta, enfilant-se al nord, un camí puja a la Gallina Pelada. Cal seguir recte, cap a l'oest, i baixar. El sender s'endinsa al bosc, gira al N i, després, a l'O per resseguir les roques i balmes de l'Orenella, que formen un semicercle al davant.
18,54 km (1.829 m), 5 h 28 min. Coll del Portet. Es desemboca a una pista que se segueix a la dreta, cap al nord, durant 700 m, fins a la font del Portet, on s'abandona per agafar un sender a mà esquerra que baixa fortament pel magnífic bosc de pi roig de la baga de les Llebres, vorejant després el roc de Sant Telm. Al cap d'una estona esdevé visible el massís del Pedraforca i la seva espectacular paret sud.
21,24 km (1.395 m), 6 h 12 min. El camí desemboca a una pista, es gira a l'esquerra, cap a l'oest, i se segueix durant 950 m.
22,19 km (1.340 m), 6 h 26 min. Es deixa la pista per agafar un camí que baixa pel bosc en direcció nord durant 290 m; es gira, llavors, bruscament al sud-oest i, després, a l'oest fins a fer cap al Molí de Feners, on desemboca a una pista.
22,94 km (1.218 m), 6 h 29 min. Pista i Molí de Feners. Es retroba la variant 107-1 del GR i es continua cap a la dreta, al nord. A mà esquerra, al costat del riu Aigua de Valls, queda el Molí de Feners. A partir d'aquí es pot escurçar l'etapa amb l'ajuda d'un vehicle que faci el transport fins a Gósol.
23,55 km (1.233 m), 6 h 38 min. Feners. El petit nucli queda a mà dreta, sobre la pista. Després es deixa a la dreta l'accés a les cases i, en el punt km 23,71, es trenca a l'esquerra per una altra pista que se'n va a l'O. Es passa el Molí de la Farga (km 24,22) i, més enllà, es gira a la dreta per fer una ziga-zaga i pujar a l'Espà.
25,35 km (1.330 m), 7 h 09 min. Es travessa l'Espà cap al N i se surt a la pista que dóna a la carretera B-400 de Guardiola de Berguedà a Gósol. Se segueix aquesta carretera per l'esquerra, cap a l'oest, durant 50 m i s'abandona tot agafant una pista a l'esquerra que porta a Sorribes. S'entra en aquest petit poble i es creua en direcció N anant cap a la carretera de Gósol.
27,07 km (1.376 m), 7 h 36 min. Bifurcació. Es deixa a la dreta l'enllaç amb la carretera de Gósol i es continua per una pista que prossegueix recte cap a Gósol, al nord-oest.
27,55 km (1.377 m), 7 h 43 min. La pista gira bruscament a l'esquerra. Es passa un torrent, normalment sec, i es deixa la pista tot agafant un camí que puja un petit ressalt i continua en la mateixa direcció anterior ja fins a Gósol.
29,31 km (1.422 m), 8 h 10 min. Plaça Major de Gósol. Fi de la primera etapa.
Punt final: Gósol
A l'antic poble, ara enrunat, destaca la torre del castell, de planta rectangular, que es pot visitar. Documentat el s. XI i situat sobre un tossal, el castell dominava un dels passos entre la Catalunya central, l'Alt Urgell i la Cerdanya pels camins que coronaven la serra del Cadí. Gósol ofereix altres atractius, com el passeig pels seus carrers empedrats i drets, o la visita a algun dels seus museus: el Museu Picasso, on s'explica l'estada del pintor en aquesta població l'estiu de 1906 -i s'exposen reproduccions de les obres que va realitzar en aquest període i notes manuscrites de l'artista-; o el Museu de la Vida Rural, que conté una col·lecció d'eines, estris del camp i utensilis domèstics relacionats amb la vida a la muntanya del segle passat.
Es recomana dur cartografia de l'entorn. És necessari proveir-se de roba i calçat adequats, aigua i menjar suficient.
Galeria d'imatges
http://www.turismeberga.cat/que-fer/turisme-actiu/rutes-de-senderisme/item/472-cami-dels-bons-homes-1-berga-gosol#sigProGalleriaf40842f265